Cal aprofitar crisis com l'actual per preguntar-nos si podem fer les coses millor. L'economista i professor Oriol Amat ha estudiat els factors que contribueixen a l'èxit o al fracàs d'una organització, d'un país o d'una persona, perquè les diferències no solen ser fruit de l'atzar, sinó del que es fa i del que no es fa. Al llarg de la història, hi ha documentades unes quantes crisis econòmiques importants. Les més conegudes son les de les tulipes holandeses del segle XVII, la del crack del 1929 i, més recentment, la crisi puntcom del 2000, la immobiliària i financera del 2008 …

"Si l'any 1990 m'haguessin dit que publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m'hauria pensat que era una broma... Tanmateix, trenta anys més tard, l'hipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic convençut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democràtic, ecològic, mestís i feminista." Els darrers anys Thomas Piketty ha reflexionat sobre algunes qüestions fonamentals del món d'avui en diverses cròniques periodístiques: el Brexit, la campanya electoral americana, la francesa, els populismes, el racisme, la pandèmia... Convençut que la …

La desigualtat és el problema que defineix els nostres temps i essencialment és la conseqüència de la concentració del capital en unes poques mans. Com es pot establir una redistribució de la riquesa més justa i eficaç?

L’economia de les desigualtats és una anàlisi brillant, lúcida i rigorosa dels mecanismes socioeconòmics que les provoquen i demostra que l’actual augment de la desigualtat es deu a opcions de política econòmica i no a factors estructurals.

«La qüestió de la desigualtat i de la redistribució se situa al centre mateix del debat polític... El conflicte dreta-esquerra demostra que …

Un bon país és aquell en què els seus ciutadans poden viure bé. Per poder viure bé, cal construir una societat decent, que tracti bé els seus ciutadans, amb dignitat i sense desigualtats. Catalunya podria arribar a ser un bon país,  sense misèries ni excessos. Per arribar-hi, però, cal una bona gestió. En aquest assaig clarivident i entenedor, l'economista Miquel Puig proposa un canvi en les polítiques i directrius econòmiques actuals (apostar per un turisme de salaris alts, una indústria productiva i un salari mínim digne) per construir una Catalunya decent, estable i amb unes perspectives immillorables de futur.

Després de dos llibres fonamentals (Espanya, capital París i Anatomia d'un desengany), l'economista i diputat de JxSí Germà Bel fa una mirada a la realitat catalana actual com si es tractés d'una galàxia llunyana (en una al·lusió irònica a les paraules de l'exministre Margallo i fent una picada d'ull més a Star Wars). Les infraestructures, la incapacitat de l'Estat espanyol per ser l'Estat de Catalunya, les característiques de la crisi econòmica, la construcció europea, el populisme, les lliçons de la història econòmica, la qüestió social, etc, són vetes que l'autor explora sota aquest títol irònic. Cabòries des d'una galàxia ben …

Catalunya és un país pobre en recursos naturals. Només a l'Edat Mitjana, amb el comerç, i als segles XIX i XX, gràcies a la indústria, Catalunya ha sobresortit i Barcelona s'ha situat entre les grans ciutats europees. Als nostres dies, l'estabilitat de l'euro i els tipus d'interès baixos han propiciat un llarg període d'expansió amb diversos indicadors en màxims històrics. Ara mateix, l'economia catalana és una de les més obertes d'Europa. Es tracta d'un èxit contra pronòstic, perquè el dèficit d'inversió pública imposat pels governs de Madrid i certs marcs laborals, fiscals i energètics no ho fan gens fàcil. Tot …

A Atreveix-te a fer les coses a la teva manera l'escriptora i editora Iolanda Batallé Prats desplega un relat íntim i vivencial que va més enllà d'un manual sobre lideratge. És un al·legat personal i alliberador, emotiu, directe i lúcid que, amb coratge, ens convida a viure, a fer i a dirigir lluny de l'autoritarisme imposat, amb la premissa de l'autoconeixement com a base d'una gestió empàtica, eficaç i feliç.   "La meva manera de dirigir és una part indestriable de la meva manera de sentir i de viure. Lidero com visc. Visc com lidero. I aquest lideratge també consisteix …

La desigualtat no és pas una qüestió econòmica o tecnològica: es una qüestió ideològica i política. Dit d'una altra manera, el mercat i la competència, el benefici i el salari, el capital i el deute, els treballadors qualificats i els no qualificats, els nacionals i els estrangers, els paradisos fiscals no existeixen com a tals. Són construccions socials i històriques que depenen íntegrament del sistema legal, fiscal, educatiu i polític que hem triat. Capital i ideologia és una història alhora econòmica, social, intel·lectual i política dels règims desiguals,  des de les societats esclavistes antigues fins a les societats hípercapitalistes modernes, …

Un passeig agradable per la història de la restauració, des dels seus orígens fi ns a l'època actual. Un llibre amè i intel·ligent, ple d'anècdotes divertides, sobre què passa a les entranyes de les cuines i la societat en què s'insereixen. Un estudi sociològic que repassa cronològicament la gastronomia i l'impacte econòmic que genera i les seves repercussions socials. Del fast a l'slow food, de la haute a la nouvelle cuisine, de la Guide Michelin al Gaut Millau, de la cuina mol·lecular a l'ecològica, dels orígens de les hamburgueseries a la història de la fundació del Bulli a la Costa …

Se suposava que l'euro havia d'haver apropat els diferents estats europeus i que hauria comportat prosperitat. De fet, ha provocat justament el contrari. La crisi del 2008 va posar de manifest les deficiències de l'euro. L'estancament actual d'Europa i les fosques perspectives són resultat directe dels defectes inherents al projecte de la Unió Europea: la integració econòmica supera la integració política, amb una estructura que promou la divergència en comptes de la convergència. La qüestió, doncs, és: es pot salvar l'Euro?

Europa pateix un dèficit democràtic important. Des que va començar la crisi econòmica i financera el govern de la zona euro ha funcionat en un angle mort de la política i ha derivat cap a una mena de forat democràtic, sense controls polítics. El seu centre de poder, integrat pels ministres de finances de la zona euro, conformen una estructura de poder informal i opaca, que pren decisions a banda dels tractats europeus i no ret comptes ni al parlament europeu, que cautelosament ha estat situat al marge del govern, ni als parlaments nacionals. I aleshores, ¿qui controla realment la …