"Si l'any 1990 m'haguessin dit que publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m'hauria pensat que era una broma... Tanmateix, trenta anys més tard, l'hipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic convençut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democràtic, ecològic, mestís i feminista." Els darrers anys Thomas Piketty ha reflexionat sobre algunes qüestions fonamentals del món d'avui en diverses cròniques periodístiques: el Brexit, la campanya electoral americana, la francesa, els populismes, el racisme, la pandèmia... Convençut que la …

La desigualtat és el problema que defineix els nostres temps i essencialment és la conseqüència de la concentració del capital en unes poques mans. Com es pot establir una redistribució de la riquesa més justa i eficaç?

L’economia de les desigualtats és una anàlisi brillant, lúcida i rigorosa dels mecanismes socioeconòmics que les provoquen i demostra que l’actual augment de la desigualtat es deu a opcions de política econòmica i no a factors estructurals.

«La qüestió de la desigualtat i de la redistribució se situa al centre mateix del debat polític... El conflicte dreta-esquerra demostra que …

La desigualtat no és pas una qüestió econòmica o tecnològica: es una qüestió ideològica i política. Dit d'una altra manera, el mercat i la competència, el benefici i el salari, el capital i el deute, els treballadors qualificats i els no qualificats, els nacionals i els estrangers, els paradisos fiscals no existeixen com a tals. Són construccions socials i històriques que depenen íntegrament del sistema legal, fiscal, educatiu i polític que hem triat. Capital i ideologia és una història alhora econòmica, social, intel·lectual i política dels règims desiguals,  des de les societats esclavistes antigues fins a les societats hípercapitalistes modernes, …

Europa pateix un dèficit democràtic important. Des que va començar la crisi econòmica i financera el govern de la zona euro ha funcionat en un angle mort de la política i ha derivat cap a una mena de forat democràtic, sense controls polítics. El seu centre de poder, integrat pels ministres de finances de la zona euro, conformen una estructura de poder informal i opaca, que pren decisions a banda dels tractats europeus i no ret comptes ni al parlament europeu, que cautelosament ha estat situat al marge del govern, ni als parlaments nacionals. I aleshores, ¿qui controla realment la …

La meitat de la població afirma que no se sent realitzada amb la seva feina, i gairebé la meitat de tots els llocs de tre - ball estan amenaçats a causa de la tecnologia i l'ús de les màquines. I mentrestant, després d'una interminable jor - nada laboral, acabem comprant coses que no necessitem. L'historiador i periodista holandès Rutger Bregman ens recorda que no cal seguir funcionant així, que el món no és estàtic i que les societats han canviat moltes vegades des de l'inici de la humanitat. Aquesta guia cap a una utopia revolucionària però perfectament assolible posa al …

Catalunya és un país pobre en recursos naturals. Només a l'Edat Mitjana, amb el comerç, i als segles XIX i XX, gràcies a la indústria, Catalunya ha sobresortit i Barcelona s'ha situat entre les grans ciutats europees. Als nostres dies, l'estabilitat de l'euro i els tipus d'interès baixos han propiciat un llarg període d'expansió amb diversos indicadors en màxims històrics. Ara mateix, l'economia catalana és una de les més obertes d'Europa. Es tracta d'un èxit contra pronòstic, perquè el dèficit d'inversió pública imposat pels governs de Madrid i certs marcs laborals, fiscals i energètics no ho fan gens fàcil. Tot …

La sobtada i intensa crisi financera del 2008 va provocar una reacció enèrgica dels principals bancs centrals del món, que van entrar en un "jardí desconegut" per mitjà de l'aplicació de mesures extraordinàries i no convencionals per combatre el que ja es coneix com la Gran Recessió (2008-2014). La compra de deute públic i privat i els tipus d'interès negatius, però, podrien ser instruments d'aplicació permanents, quan eren mesures que els bancs centrals havien plantejat com a temporals. Un intervencionisme tan intens i tan durador en el temps pot provocar efectes no previstos ni desitjats, com ara la generació de …

Cal aprofitar crisis com l'actual per preguntar-nos si podem fer les coses millor. L'economista i professor Oriol Amat ha estudiat els factors que contribueixen a l'èxit o al fracàs d'una organització, d'un país o d'una persona, perquè les diferències no solen ser fruit de l'atzar, sinó del que es fa i del que no es fa. Al llarg de la història, hi ha documentades unes quantes crisis econòmiques importants. Les més conegudes son les de les tulipes holandeses del segle XVII, la del crack del 1929 i, més recentment, la crisi puntcom del 2000, la immobiliària i financera del 2008 …

Un bon país és aquell en què els seus ciutadans poden viure bé. Per poder viure bé, cal construir una societat decent, que tracti bé els seus ciutadans, amb dignitat i sense desigualtats. Catalunya podria arribar a ser un bon país,  sense misèries ni excessos. Per arribar-hi, però, cal una bona gestió. En aquest assaig clarivident i entenedor, l'economista Miquel Puig proposa un canvi en les polítiques i directrius econòmiques actuals (apostar per un turisme de salaris alts, una indústria productiva i un salari mínim digne) per construir una Catalunya decent, estable i amb unes perspectives immillorables de futur.

Se suposava que l'euro havia d'haver apropat els diferents estats europeus i que hauria comportat prosperitat. De fet, ha provocat justament el contrari. La crisi del 2008 va posar de manifest les deficiències de l'euro. L'estancament actual d'Europa i les fosques perspectives són resultat directe dels defectes inherents al projecte de la Unió Europea: la integració econòmica supera la integració política, amb una estructura que promou la divergència en comptes de la convergència. La qüestió, doncs, és: es pot salvar l'Euro?

Tots tenim la sensació que l'economia i els governs s'inclinen cap a les grans empreses, però tal com explica Stiglitz la situació és encara pitjor. Unes poques empreses dominen sectors sencers de l'economia, contribuint a la desigualtat i al creixement lent. Molts s'han enriquit a base d'explotar els altres. En aquest assaig, Stiglitz alerta sobre els perills del mercat lliure a ultrança, identifica les veritables fonts de riquesa i d'increment en els estàndards de vida, i proposa una agenda de canvi: un capitalisme progressista que doni lloc a una prosperitat compartida i que permeti tenir una vida decent a la …

Joris Luyendijk, un periodista d'investigació holandès, sabia tant del sistema bancari com qualsevol de nosaltres: gairebé res. Els banquers, pensava, són "uns taurons competitius, despietats i obsedits amb els bonus. Una gent del tot irrellevant en la meva vida". Però aleshores li va arribar l'encàrrec d'investigar el sector financer. Joris es va submergir en la City de Londres durant un parell d'anys, el centre fi nancer més important del món juntament amb Wall Street, i durant aquell temps va entrevistar i conèixer de ben a prop més de dues-centes persones: des dels competitius banquers d'inversió i els directius d'elit de …