Un retrat íntim i viu del Carles Puigdemont més personal escrit pel seu vell amic Carles Porta, autor del best seller Tor.
«Té collons, Puigdemont: president de Catalunya! Ets tu? Estic assegut al sofà, mirant la tele, amb una copa de vi i una barreja estranya d'emocions. Estic content, però espantat i, sobretot, perplex. Ets el mateix Puigdemont que conec des dels anys vuitanta? Sí, ets tu, et veig igual, però tot el que t'envolta et fa molt diferent.
»És diumenge, 10 de gener. Com tanta gent que no ho havia fet mai fins avui, m'estic empassant la sessió …
El llibre escrit pel president i completat ara per Carles Ribera. Amb pròleg d'Artur Mas.
«Cata... què?» és l'expressió amb què, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu país. «Catawhat?», «Cataquoi?». Volien dir «No sé de què em parles».
Carles Puigdemont, el 1994 ja va fer una investigació sense precedents: com havia tractat el fet català la premsa internacional, en el passat i fins als Jocs Olímpics de Barcelona. És curiós i significatiu descobrir el ressò i la interpretació que va tenir per als diaris d'arreu del món, i especialment d'Europa i els …
Ada Castells té el do de no caure en el sentimentalisme i sap convertir l'honest i divertit retrat de la seva mare en un cant irònic i tendre a la vida i a la comprensió. Per això fa riure i per això commou.
«La mare semblava una boia en banyador, però ella es veia com l'Esther Williams.»
Mentre la Sara espera que li passin a recollir els últims mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta daurada amb un títol que la desconcerta: Confeccions Vidal. Són les memòries que ha escrit l'excèntrica de la seva mare …
«No és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.»
CARLES PUIGDEMONT
El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que …
La continuació de M'EXPLICO: De la investidura a l'exili (2016-2017)
«Sento que he de protegir urgentment el que hem fet.
En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés.
Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts
molt alts, d'èxit, i també punts baixos.
Un relat fet …
El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna.
La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya …
El fenomen editorial de l'any. Més de 50.000 exemplars venuts.
Aquest estoig conté els dos volums escrits pel 130è President de la Generalitat amb Xevi Xirgo, M'EXPLICO (2016-2017) i LA LLUITA A L'EXILI (2018-2019)
M’explico (2016-2017)
«El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel …
L'antídot contra el bullying.
«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»
August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l'escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l'escola Beecher.
Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és... Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l'August. Aconseguirà que els seus companys …
Una novel·la preciosa, tremendament humana i emocionant, que descriu les peripècies d'una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare, fins el final de la Segona Guerra Mundial.
La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven …
El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui.
Una novel·la hilarant, sorprenent i enginyosa.
El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d'Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.
La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare …
Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.
"El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat."
Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que …
Les reflexions de Carles Puigdemont sobre la unitat política de l'independentisme.
«És el moment d'aïllar factors de desunió, de canviar actituds de confrontació i falta de respecte, de ser molt generosos amb el país i molt poc egoistes pel que fa al partir, i confederar els nostres esforços per continuar plantant cara a un estat que no ha variat ni un mil·límetre la seva posició d'ençà de l'inici de la repressió.»
Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.