Introduce tu nombre de usuario y tu contraseña:
Bocaccio, la mítica boîte de la calle Muntaner 505 abierta entre 1967 y 1985, forma parte de la historia de Barcelona. La suya es la historia de una época irrepetible, de las personalidades que frecuentaban el local, de los arquitectos, cantantes, actores, cineastas, editores, diseñadores, modelos y escritores que cada noche conversaban, bailaban, bebían y creaban allí. Una conjunción de creatividades, sí, eso era Bocaccio, el templo de la Gauche Divine. Algunas de estas personalidades aparecen en estas páginas gracias a la memoria exprimida, a una porción de su pasado que generosamente han transmitido a Toni Vall. Surgido de la …
Escrit per l'advocat més prestigiós del judici del procés, L'encàrrec és abans que res la crònica d'algú que creu en el seu ofici i l'exerceix amb honestedat i independència. Pot una persona no independentista defensar els processats per rebel·lió? Encara més: per què alguns dels acusats el van escollir precisament a ell en lloc d'algú de la seva corda? Narrat amb un estil fluid, descriptiu i rarament distès, el llibre es llegeix com si es tractés d'una novel·la judicial. Recreant els diàlegs amb encert i utilitzant els adjectius precisos, l'autor aconsegueix retratar cadascun dels molts personatges que apareixen a l'obra, …
«Aquesta selecció de 36 anys d'articles m'ha fet descobrir un Espinàs nou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d'un glop ha tingut en mi un efecte molt intens.» (Jordi Graupera, autor del pròleg).
«Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.
»"La vida fuig i no s'atura una hora", va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.
»Perquè la vida …
«Aquesta selecció de 36 anys d'articles m'ha fet descobrir un Espinàs nou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d'un glop ha tingut en mi un efecte molt intens.» (Jordi Graupera, autor del pròleg).
«Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.
»"La vida fuig i no s'atura una hora", va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.
»Perquè la vida sí que s'atura, admirat Petrarca. El que no s'atura és el temps. La vida s'atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la.
»Carrego lentament la pipa. L'encenc. S'enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener.
»Gener és una paraula que prové del llatí janua, que significa «porta». Obro ara la porta d'aquesta hora nova. La vida sempre escriu.
»És el temps el que esborra.»
Josep M. Espinàs
Ressenyes:
«La gran audàcia de Josep M. Espinàs, allò que el converteix en un escriptor singular, és la constant referència a la naturalesa transparent de cada cosa. No es refugia en allò que és concret per no haver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cada cas concret el món es fa visible.»
Jordi Graupera
«Una obra mestra.»
Albert Om, Ara
«Un dels millors títols mai vistos. Un llibre canònic.»
Xavier Pla
«Un monumental treball d#orfebreria.»
Ignasi Aragay, Ara
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.