"Una part d'aquest llibre tracta del que hem anat aconseguint a la presó, i l'origen d'algun d'aquests canvis prové d'aquest bolígraf i del motiu pel qual el faig servir". La sentència del Tribunal Suprem número 459/2019 va condemnar Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya durant la legislatura 2015-2018, a onze anys i mig de presó i d'inhabilitació pels fets de l'1 d'octubre. Carme Forcadell parla de la seva experiència com a presa política, i ho fa contant la història del bolígraf de tinta lila, un bolígraf que s'ha convertit en un símbol feminista. Forcadell treballa des del feminisme en …

Des de la seva arribada a la Presidència de la Generalitat el 2010 fins al pas al costat el 2016, Artur Mas ha estat el principal artífex del procés sobiranista. En aquest llibre, que s'estén fins a l'octubre del 2017, explica en profunditat els moments clau de la Presidència i del Procés, i el paper dels protagonistes, sense estalviar l'autocrítica, mostrant les llums i les ombres d'un projecte polític les fortaleses i febleses del qual coneix millor que ningú. Cap fred, cor calent és un relat polític de primer ordre, la baula imprescindible per a qui vulgui entendre un període …

Teniu a les mans un petit gran llibre que neix del procés, però que no parla de política. Gaspar Hernàndez hi explica què és, per a ell, l'autèntica llibertat: la llibertat interior. Basant-se en el que abans han dit grans mestres de la psicologia i l'espiritualitat –sobretot el català Antoni Blay Fontcuberta–, aquest llibre desmunta els obstacles que ens impedeixen ser lliures. Alguns d'ells són la por, la majoria de pensaments que tenim en el dia a dia, o el personatge que creiem que som. Aquest personatge ens fa fer tots els papers de l'auca, i el confonem amb la …

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d'activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l'atracció per la modernitat, pel jazz, per l'entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no …

Escrit per l'advocat més prestigiós del judici del procés, L'encàrrec és abans que res la crònica d'algú que creu en el seu ofici i l'exerceix amb honestedat i independència. Pot una persona no independentista defensar els processats per rebel·lió? Encara més: per què alguns dels acusats el van escollir precisament a ell en lloc d'algú de la seva corda? Narrat amb un estil fluid, descriptiu i rarament distès, el llibre es llegeix com si es tractés d'una novel·la judicial. Recreant els diàlegs amb encert i utilitzant els adjectius precisos, l'autor aconsegueix retratar cadascun dels molts personatges que apareixen a l'obra, …

Persistim és el relat trepidant d'uns mesos que ja han marcat la història de Catalunya, a través de la visió política, però també personal i íntima, d'una de les persones que han viscut i treballat en primera línia de foc del referèndum i les seves conseqüències, i que han patit la repressió posterior. Un relat honest, sincer i respectuós. Amb l'al·legat final davant del Tribunal Suprem del conseller Jordi Turull com a fil conductor, el llibre és també una invitació a persistir en l'objectiu d'assolir la República Catalana, bastint de nou la unitat estratègica i de país i, sobretot, la confiança …

Jordi Pina relata en primera persona la vivència del procés català des que li encomanen la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull fins que el judici queda vist per a sentència. Dos anys llargs d'un procés jurídic amb una forta càrrega política, d'anades i vingudes a les presons, de comunicacions rere un vidre. D'hores de treball en equip i de reflexions en soledat. D'agombolar les famílies i de donar la cara davant dels mitjans. Amb el coratge d'enfrontar-se a tot un entramat ideològic que utilitza paranys i falsedats, l'advocat ens fa partícips de la relació amb els …

Rescatem bancs però no persones. Bancs que inverteixen en armament. Armament que els "nostres" governs venen a dictadures. Dictadures que vulneren els drets humans i fan guerres. Guerres que generen morts i persones a la recerca de refugi. Refugi que neguem. Tanquem ports i aeroports. Fortifiquem les nostres fronteres i aixequem murs en territori estranger a canvi de milions. Ho veiem tot per televisió. Cada dia els recordem que no els volem. No els donem permís de treball però els multem si treballen sense permís. Els hem robat la "seva" feina mentre els acusem de voler venir a prendre'ns la …

L'any 1917, a Zuric, coincideixen tres personatges clau del segle XX: Lenin, Joyce i Tzara. Tots tres protagonitzen les revolucions que van canviar el caràcter i la fesomia d'Europa: la revolució comunista de Lenin, la revolució literària de Joyce i la revolució artística de Tristan Tzara —l'home del dadà i del cèlebre Cabaret Voltaire. Curiosament, cap d'ells era suís, però tots tres van coincidir-hi l'any 1917, que alguns historiadors consideren el primer any del segle XX. Agustí Pons, que és el biògraf més important del país (Espriu, Capmany, Luján, Calders...) ha trenat tres retrats i una visió de l'Europa de …

"No sé si en el futur es recordaran de mi, però si passa això, espero que no em considerin una víctima, sinó una dona que va tirar endavant amb coratge i va pagar sense por el preu que calia pagar". Mata Hari podria haver dit això sense ni tan sols sospitar que acabaria convertintse en una llegenda. Quan falta molt poc perquè es compleixi el centenari de la seva mort, Paulo Coelho aprofundeix de forma magistral en la vida d'una de les dones més fascinants i desconegudes de la història. Sensual, forta i contradictòria, Mata Hari s'ha convertit en una …

Un pagès del país no serà mai un labrador ni un campesino, sinó una figura humana personal, perfectament individuada i distinta. Un pagès és un pagès i res més que un pagès, com perfectament indica aquesta paraula intraduïble.     Jo lamento sincerament que per a anomenar pagès un pagès no hi hagi una paraula més adequada i més exacta. Si n'hi hagués una, la utilitzaria, perquè els escrits han d'ésser clars i concrets. Ara bé, com que no existeix, hem d'estar a les resultes dels fets i prescindir de les elucubracions dels estilistes, que en l'època que vivim han …