Pensar l’humanisme i el posthumanisme comporta necessàriament fer un exercici de reflexió sobre qui som com a humans i quin lloc creiem ocupar en el planeta que compartim amb molts altres éssers. L’humanisme ens remet a una cosmovisió, un marc interpretatiu d’aquesta realitat que conforma el nostre món donat per descomptat. El posthumanisme, per contra, és el resultat d’una crisi propositiva d’aquesta determinada manera d’entendre el món i l’ésser humà, de concebre’ls i d’explicar-los. La lectura d’aquest llibre proporciona eines per donar resposta, des de diferents perspectives de la nostra visió occidental, a les preguntes fonamentals que ens interpel∙len.

Pensar l’humanisme i el posthumanisme comporta necessàriament fer un exercici de reflexió sobre qui som com a humans i quin lloc creiem ocupar en el planeta que compartim amb molts altres éssers. L’humanisme ens remet a una cosmovisió, un marc interpretatiu d’aquesta realitat que conforma el nostre món donat per descomptat. El posthumanisme, per contra, és el resultat d’una crisi propositiva d’aquesta determinada manera d’entendre el món i l’ésser humà, de concebre’ls i d’explicar-los. La lectura d’aquest llibre proporciona eines per donar resposta, des de diferents perspectives de la nostra visió occidental, a les preguntes fonamentals que ens interpel∙len.

Com diu el seu títol, aquest llibre és una descripció d’un trànsiten el qual, en alguns aspectes encara estem immersos, entre un règim autocràtic —una monarquia absolutista— i un democràtic. Una descripció limitada en el temps del 1800 al 1850 i a la visió de dos autors, Jaume Balmes i Alexis de Tocqueville. Tots dos són contraris al nou règim liberal que comença a caminar en aquests temps, però, al mateix temps, tots dos són conscients que els canvis són inevitables i, per tant, cal adaptar-s’hi. Un, Jaume Balmes, ho fa des de la perspectiva religiosa —era sacerdot— i l’altre, …

Setembre de 1714: la desfeta de Catalunya.

L'11 de setembre de 1714 els defensors de Barcelona van protagonitzar un darrer i heroic combat contra l'absolutisme borbònic. La caiguda de la ciutat va precipitar l'abolició de les constitucions de Catalunya, la fi de l'Estat català, i va iniciar un període caracteritzat per la repressió, la presó i l'exili. El llibre descriu els fets d'aquell dia històric, hora a hora, i també els seus precedents immediats i les seves conseqüències. Ho fa a partir de testimonis molt diversos quant a nacionalitat, opció política, estament, classe o gènere. El resultat és una …

El camarot del capità és el relat apassionant del període en què Màrius Carol va dirigir La Vanguardia, del desembre del 2013 al febrer del 2020. Convençut que un diari és una peça decisiva en una societat democràtica i que no es pot limitar a explicar les coses que passen sinó que ha d'aclarir per què passen, ha tingut accés, des del mirador privilegiat de la direcció del diari, als fets i als protagonistes que han sacsejat la nostra història recent. Testimoni d'un temps políticament convuls i periodísticament voraç, Màrius Carol revela la seva visió d'uns episodis que ens continuen …

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, …

La televisió catalana ha tingut en Salvador Alsius un dels rostres més populars. A  Com TV3 no hi ha(via) res, l'experimentat periodista hi fa un exercici de memòria de la creació i la consolidació de TV3, que trena amb diverses reflexions sobre aspectes periodístics, polítics i lingüístics d'aquell projecte. El llibre recull el clima humà, les decisions, els dubtes, els encerts, els errors i, en definitiva, l'entusiasme creatiu que va fer possible l'aparició de TV3 en un context de bloqueig hostil. El perfil dels protagonistes i les anècdotes més inesperades permeten reviure i entendre un model d'èxit que ha marcat …

Què es la ment i com es relaciona amb el nostre cos? Som com som gràcies als gens o a causa de l'entorn i de l'educació? Existeix un món objectiu, mesurable i que es pugui entendre, o depenem de la subjectivitat dels sentits? Què podem aprendre dels ordinadors i de la Intel·ligència Artificial?  A Els miratges de la certesa, la novel·lista, feminista i acadèmica Siri Hustvedt fa un recorregut per les troballes científiques i els corrents filosòfics que han marcat la història de la humanitat. Centra la seva brillant capacitat d'anàlisi crítica en els problemes metafísics de la neuropsicologia, i …

Barcelona: la ciutat en flames

El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d'El Torín de la Barceloneta, des d'on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l'assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l'energia del vapor i l'assassinat del governador militar. Abans ja s'havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la …

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre l'Holocaust a l'informe secret de Vatileaks, del pacte anticomunista …

La vaga dels tramvies, iniciada l’1 de març de 1951, constitueix sens dubte un dia que ha fet història i que ens ha forjat com a poble.

L’1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l’augment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga d’usuaris en plena dictadura? Les lleis franquistes prohibien un munt d’activitats, però no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei públic.

Aquesta protesta popular, que denunciava la incompetència i la corrupció moral del poder, …

La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l'Institut d'Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui l'actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d'un proteccionisme excessivament rígid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) l'acceptació de paraules i expressions vives i expressives com 'enganxina', 'guixeta', 'cumbaià', 'xiruca', 'xarrup' (per sorbet), 'peta' (per porro)... formes populars com 'àrbit', o expressions com 'al·lucinar mandonguilles', 'bon vespre' o 'estar com un tren', que generen reticències perquè no tenen tradició. El català tranquil és un pamflet …