Al llarg de la seva esplendorosa carrera professional i artística, el fotògraf Leopoldo Pomés, flamant Premi Nacional de Fotografia, ha conegut desenes de personatges de tot el món i ha viscut amb ells anècdotes substancioses que ara explica amb bona memòria i molta gràcia. En aquestes pàgines viscudes, Pomés desvela amb rialla sorneguera els capricis d'una actriu, i amb sinceritat i desimboltura recorda els àpats i converses amb arquitectes, empresaris, intel·lectuals i artistes de la Barcelona dels anys 60 fins als 90. Més enllà d'aquest reguitzell anecdòtic, Pomés s'endinsa en les vivències més transcendents de la seva infantesa i adolescència. …

Daniel Brühl, actual revelació del cinema europeu, passeja durant tot un dia per Barcelona. Baixa del Tibidabo, la muntanya que domina la ciutat, i s'atura a Gràcia, el seu barri preferit, abans de seguir cap al mar. Pel camí es troba apassionats jugadors de petanca i verdulers sorollosos, mentre recorda el seu avi, un auster andalús que havia estat cronista taurí, i també la Marie, el seu primer amor, a qui va voler impressionar saltant des d'una torre de deu metres d'altura. De mica en mica es deixa portar sense rumb per la ciutat. Quin lloc pot ser millor per …

Confessions d'un culer defectuós és, sobretot, la història d'una conversió sentimental. Alternant reflexions i records, Sergi Pàmies analitza els orígens atzarosos del seu barcelonisme com un pretext per desplegar un punt de vista particular i original. ¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip? ¿Ha de vendre's el club l'ànima als patrocinadors per mantenir-se a l'elit? Amb vint anys d'experiència com a comentarista de l'actualitat blaugrana en diversos mitjans de comunicació, Pàmies es planetja aquestes preguntes a través d'un exercici retrospectiu que agermana la ironia, el sentit crític i el registre passional. El resultat …

Al llarg de quaranta anys, la companyia Dagoll Dagom ha viscut d'explicar històries, alimentar fantasies, fer riure i fer plorar... una feina ben noble i tan antiga com la vida. La companyia dirigida per Joan Lluís Bozzo ho ha fet sempre apostant per la qualitat i els nous llenguatges, però buscant també un públic ampli i divers. Han viatjat per tota la península, acumulant vivències i anècdotes que retraten un país en evolució. Els anys d'Antaviana, Glups i La Nit de Sant Joan són excepcionals, amb personatges com el mateix Bozzo, el gran Pepe Rubianes i l'inimitable Jaume Sisa, sense …

La vida a l'alta muntanya es regeix per la natura i per les estacions de l'any, que determinen el dia a dia de la gent i la seva manera de ser. Un any a la Cerdanya és una crònica de les vivències, les persones i els records d'un temps en aquell petit país. En episodis breus, Rafael Vallbona ens ofereix una crònica sentimental de la Cerdanya, des d'aquells bells estius de la infantesa a la fira dels cavalls, la festa de l'estany, l'aplec de la Xicoia, la neu protectora o els colors de la vall d'Eina. I també altres records …

Apleguem en un sol volum els retrats literaris que Josep M. Castellet va escriure entre el 1988 i el 2012. Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, l'autor enfila un relat original, sincer, irònic, crític i agut que el confirmen com un gran prosista. I en entrellaçar la seva biografia amb la d'ells també ens ofereix algunes claus del seu propi retrat. Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer (Els escenaris de la memòria, 1988); Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix (Seductors, il·lustrats …

El llibre de memòries íntim, poderós i inspirador de l'ex-primera dama dels Estats Units.

Protagonista d'una vida plena i d'èxit, Michelle Obama ha esdevingut una de les dones més icòniques i captivadores de la nostra era. Com a primera dama dels Estats Units d'Amèrica i primera afroamericana en realitzar aquesta funció, va contribuir a fer que la Casa Blanca assolís els índex d'obertura i pluralitat més grans de la història; es va erigir com a defensora destacada de les dones i les nenes als Estats Units i a la resta del món; va proposar canvis dràstics amb la finalitat …

Bocaccio, la mítica boîte de la calle Muntaner 505 abierta entre 1967 y 1985, forma parte de la historia de Barcelona. La suya es la historia de una época irrepetible, de las personalidades que frecuentaban el local, de los arquitectos, cantantes, actores, cineastas, editores, diseñadores, modelos y escritores que cada noche conversaban, bailaban, bebían y creaban allí. Una conjunción de creatividades, sí, eso era Bocaccio, el templo de la Gauche Divine. Algunas de estas personalidades aparecen en estas páginas gracias a la memoria exprimida, a una porción de su pasado que generosamente han transmitido a Toni Vall. Surgido de la …

Ha estat el segle XX un "segle d'or" per a la cultura catalana? Joan Triadú ho defensa en aquestes memòries. Tot i l'intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país, en aquest període els catalans han pres consciència de la dimensió nacional de la seva cultura. Des de fronts diversos, com la militància política, la pedagogia activa o la crítica literària, ell mateix hi ha participat de manera decisiva.En aquestes memòries Triadú evoca, amb una franquesa i una emotivitat insòlites, un context familiar advers, una intensa relació amorosa i una activitat política i cultural que …

Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l'Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d'Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d'atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l'ànsia …

El camarot del capità és el relat apassionant del període en què Màrius Carol va dirigir La Vanguardia, del desembre del 2013 al febrer del 2020. Convençut que un diari és una peça decisiva en una societat democràtica i que no es pot limitar a explicar les coses que passen sinó que ha d'aclarir per què passen, ha tingut accés, des del mirador privilegiat de la direcció del diari, als fets i als protagonistes que han sacsejat la nostra història recent. Testimoni d'un temps políticament convuls i periodísticament voraç, Màrius Carol revela la seva visió d'uns episodis que ens continuen …