La cuina de sempre amb els aliments d'ara.

Els autors de Sense dents i a mossegades conviden els avis a la seva revolució de l'alimentació saludable.

Els autors del best seller Sense dents i a mossegades tornen a ajuntar-se per mostrar-nos un nou enfocament en nutrició infantil i familiar.

Llet amb galetes ofereix una sèrie de consells nutricionals que contribuiran a l'harmonia entre les diferents generacions de la família, així com informació nutricional per elaborar els nostres menús. El llibre inclou, a més, cinquanta receptes de menjars, sopars i berenars pensats amb aquest enfocament, una fusió de la tradició culinària dels nostres avis amb les necessitats nutritives dels més petits.

Com posar a l'hora el teu rellotge intern per viure amb salut, energia i optimisme.

Fa milers d'anys l'ésser humà estava connectat de manera harmònica amb els cicles naturals de la vida. Aquest vincle amb els ritmes de la natura proporcionava als nostres avantpassats salut, energia i benestar emocional.

Actualment també vivim pendents del temps, però ens hem desconnectat de la seva cadència original i ja no parem atenció als nostres rellotges interns, que són els responsables de la gana, el son, l'energia o la fatiga que sentim al llarg del dia, la qual cosa es tradueix en problemes cardiovasculars, malalties metabòliques com la diabetis o l'obesitat, trastorns psíquics i, en els casos més greus, en una incidència més gran d'alguns tipus de càncer.

Basat en la cronobiologia, aquest mètode, desenvolupat pels doctors Eduard i Carla Estivill, és un entrenament en tota regla per aprendre a escoltar al nostre cos i reconnectar-lo amb els seus ritmes. Gràcies als consells senzills i pràctics que ens donen, a l'abast de tothom, aconseguirem sincronitzar el nostre tokei o rellotge interior per gaudir d'una vida plena d'optimisme i salut.

El llibre de La Marató d'enguany, esta dedicat a recudar fons pel a la recerca de la Covid-19.

Sobren les paraules, o no les sabem trobar. S'han amagat darrere les nostres mirades i els nostres sentiments. La Covid-19 se'ns ha ficat entre els plecs del dia a dia a tots, i tots hem sigut actors i espectadors d'una situació que no podíem imaginar ni en el pitjor dels malsons.

La majoria hem restat a casa, con nats molt temps. Però n'hi ha que han plantat cara al virus, que l'han buscat pels racons i l'han perpetuat en una imatge.

Són els fotògrafs i els fotoperiodistes: ells han entomat el repte de mirar als ulls els qui han patit, els qui hem patit aquesta ofensa a la nostra salut, a la nostra convivència, a molts dels nostres somnis. Anna Surinyach, Cristina García Rodero, Donna Ferrato, Chema Madoz, Emilio Morenatti, Gervasio Sánchez, Isabel Muñoz Vilallonga, Jordi Borràs Abelló, Lua Ribeira, Noemí Elias, Ofelia de Pablo i Javier Zurita, Oriol Alamany Sesé, Ricard García-Vilanova, Samuel Aranda, Susana Vera, Tomeu Coll i Xavier Bertral omplen aquest llibre de tot allò que no poden expressar les paraules: l'omplen de la cruesa, la tendresa i la solidaritat que envolta aquesta inesperada situació, quereclama de tots nosaltres un cop de mà (o de colze), perquè ens necessitem, els uns als altres, més que mai.

No els calen paraules, tot i que els les hem demanat. Com també els les hem demanat a dos experts que han treballat per guarir els nostres cossos i les nostres ments: el doctor epidemiòleg Antoni Trilla i la doctora en psicología Jenny Moix ens expliquen la seva feina i la seva vida durant la pandèmia.

La Marató, aquest any més que mai, és al costat de tots, i, potser més que mai, tots haurem d'estar al costat de La Marató.

Es pot avançar cap a un futur prometedor sense mirar enrere?

Cinc moments de la història ens mostren

com a cada desafiament provocat per una gran epidèmia

li segueix una resposta imaginativa i esperançadora.

El coronavirus ha desvetllat el presagi que el món podria ser diferent de com ens l'havíem imaginat, i ens preguntem amb insistència com serà aquesta nova realitat. José Enrique Ruiz-Domènec, amb el rigor propi de l'historiador, ens convida a examinar el passat per trobar les respostes.

Després de la plaga que va assolar l'Imperi bizantí a l'època de Justinià i Teodora, va venir el primer esplendor de l'islam i el naixement d'Europa. De la terrible pesta negra del segle XIV va sorgir el Renaixement. Els contagis provocats per l'arribada del espanyols al continent americà el 1492, i la verola que va acabar amb l'Imperi asteca, van impulsar les matrius econòmiques i polítiques d'Amèrica Llatina. Més tard, en ple segle XVII, les pestilències van posar Europa a la vora del col·lapse, però l'esperit revolucionari va donar a llum un nou món il·lustrat. I, finalment, l'anomenada "grip espanyola", que va desafiar el segle xx, va exigir una resposta decidida guiada pel coneixement científic, artístic i literari.

En tots aquests episodis, que van generar una angoixa que avui ens és familiar, les societats van saber oferir respostes a l'altura de les circumstàncies. Sabrem ara afrontar de manera positiva les dificultats i vèncer, de nou, una gran epidèmia?

Un llibre que posa en valor la vocació de metge i el paper que han tingut els professionals sanitaris en aquesta crisi, a través del testimoni únic del director general del Departament de Salut. Marc Ramentol, com a gestor públic, analitza com va arribar el coronavirus a Catalunya i què hem après d'aquesta crisi sanitària, i, com a metge, explica la seva experiència quan decideix tornar, en ple pic de la pandèmia, al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

El doctor Marc Ramentol, director general del Departament de Salut, decideix, en plena crisi pel coronavirus, reincorporar-se al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on falten mans per atendre l'allau de malalts per COVID-19 que hi arriben.

Estàvem preparats per fer front a una pandèmia d'aquesta magnitud? Com ha estat la desescalada? I els rebrots que han de venir? El doctor Ramentol ens ofereix el seu testimoni únic a primera línia de la crisi sanitària com a gestor públic i metge.

Sens dubte, els professionals sanitaris i els gestors públics de la pandèmia han estat els protagonistes d'aquesta crisi, que ha demostrat, més que mai, la vocació dels professionals sanitaris del nostre país.

Una crònica trepidant de la Catalunya confinada.

Un virus ha sacsejat el món. A Catalunya, ha deixat milers de víctimes, infectats i morts. I l'estat d'alarma decretat per combatre'l ha capgirat la vida quotidiana de pobles i ciutats. Hem vist els carrers i les places desertes, els comerços i les fàbriques tancades. Als hospitals, el personal sanitari ha lluitat contra la malaltia sense descans i amb mitjans precaris. En altres sectors s'ha treballat també sense defallir per atendre les necessitats essencials. I quan els recursos oficials no arribaven, moltes persones anònimes han col·laborat a l'ombra, amb senzillesa, sense soroll.

Mentre gairebé tothom es veia obligat a quedar-se tancat a casa, Quico Sallés ha recorregut aquests mesos el país per explicar, en una crònica original i trepidant, plena d'històries humanes que conviden a la reflexió, els efectes devastadors de la crisi de la COVID-19 i el futur que tenim al davant.

Després de Sense dents i a mossegades, la guia d'alimentació per als dotze primers mesos del bebè, Juan Llorca i Melisa Gómez s'han consolidat com el xef i la nutricionista que estan revolucionant l'alimentació infantil al nostre país.

En boca de tothom és el seu nou i imprescindible llibre, en què es resolen tots els dubtes sobre l'alimentació dels infants que solen aparèixer després del seu primer aniversari. A més, ens ofereixen els millors consells per fomentar una alimentació saludable, entre els quals hi ha menús setmanals, trucs per cuinar amb nens i més de seixanta receptes senzilles i delicioses per gaudir-ne en família.

Identificar allò que sentim sembla fàcil, però en realitat no ho és tant. Ens han ensenyat a pensar, a actuar, a decidir, però... i a sentir?
Anna Llenas et proposa una sèrie d’exercicis pràctics per deixar anar la teva creativitat, canalitzar les emocions negatives i fomentar-ne les positives per assolir un major benestar. I és que l’acte creatiu, a més de produir una profunda satisfacció, és un recurs molt útil per exterioritzar les inquietuds i afavorir un canvi significatiu en la persona.

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.