Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica "Parlem-ne". Reprenent la tradició de les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua …

A partir de la sèrie d'entrevistes que Montserrat Roig va fer a diferents personalitats del món de la cultura i la societat catalana entre els anys 1972 i 1976, l'escriptora i periodista Gemma Ruiz i Albert Forns n'han fet ara una selecció estel·lar que inclou a Clementina Arderiu, Avel·lí Artís Gener, Oriol Bohigas, Maria del Mar Bonet, Joan Brossa, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Flotats, Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Pau Riba, Mercè Rodoreda, Mary Santpere, Antoni Tàpies, Llorenç Villalonga i Xammar. Tots personatges que en els temps més durs van injectar cultura al país. Un volum …

Referent del periodisme d'investigació, Vinader va portar fins al límit el seu compromís periodístic, i va revelar qüestions molt incòmodes per a l'Estat i l'extrema dreta. Xavier Vinader va demostrar la connexió entre la policia i els grups d'extrema dreta que atemptaven contra l'esquerra, en especial contra militants del moviment independentista al País Basc. Va revelar les interioritats de la guerra bruta i va denunciar que l'Estat també matava. Per tot això, va ser el primer exiliat i el primer periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics. Xavier Vinader va denunciar el terrorisme d'estat. I l'Estat el va …

"Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes "minoritaris"."

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica "Parlem-ne". Reprenent la tradició de les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua …

El 2010 va tenir lloc una jornada sobre el gènere en la llengua impulsada pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades. Aquest volum recull les ponències que s'hi van presentar (per part d'Eulàlia Lledó, Neus Nogué, Joan Martí, Margarida Sanjaume, Pilar Murtra, Marta Juncadella, Ismael E. Pitarch, Albert Pla Nualart, Pâu Vidal i Jordi Puntí), més dos treballs que hi estan directament relacionats (de Liliana Tolchinsky i Lluís de Yzaguirre) i, finalment, l'"Acord sobre l'ús no sexista de la llengua" elaborat pel grup de treball que es va constituir a partir de la jornada. Ho presenta Carme Junyent, lingüista de la …

En aquesta última dècada, la fi cció policíaca i criminal s'ha instal·lat en les nostres vides, posant el focus d'atenció en una disciplina que fi ns ara havia quedat oculta i restringida a un gremi molt especialitzat: el dels científi cs forenses. Com s'aconsegueixen desxifrar els crims i descobrir els culpables? Com ha funcionat al llarg de la història? En què consisteix una prova d'ADN? És infal·lible? Pot un insecte assenyalar el culpable d'un assassinat? Com sap un forense a quina hora es va produir un crim? Per què alguns cadàvers es descomponen i uns altres no? Com s'identifi quen …