"Si l'any 1990 m'haguessin dit que publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m'hauria pensat que era una broma... Tanmateix, trenta anys més tard, l'hipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic convençut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democràtic, ecològic, mestís i feminista." Els darrers anys Thomas Piketty ha reflexionat sobre algunes qüestions fonamentals del món d'avui en diverses cròniques periodístiques: el Brexit, la campanya electoral americana, la francesa, els populismes, el racisme, la pandèmia... Convençut que la …

La sobtada i intensa crisi financera del 2008 va provocar una reacció enèrgica dels principals bancs centrals del món, que van entrar en un "jardí desconegut" per mitjà de l'aplicació de mesures extraordinàries i no convencionals per combatre el que ja es coneix com la Gran Recessió (2008-2014). La compra de deute públic i privat i els tipus d'interès negatius, però, podrien ser instruments d'aplicació permanents, quan eren mesures que els bancs centrals havien plantejat com a temporals. Un intervencionisme tan intens i tan durador en el temps pot provocar efectes no previstos ni desitjats, com ara la generació de …

Joris Luyendijk, un periodista d'investigació holandès, sabia tant del sistema bancari com qualsevol de nosaltres: gairebé res. Els banquers, pensava, són "uns taurons competitius, despietats i obsedits amb els bonus. Una gent del tot irrellevant en la meva vida". Però aleshores li va arribar l'encàrrec d'investigar el sector financer. Joris es va submergir en la City de Londres durant un parell d'anys, el centre fi nancer més important del món juntament amb Wall Street, i durant aquell temps va entrevistar i conèixer de ben a prop més de dues-centes persones: des dels competitius banquers d'inversió i els directius d'elit de …

Les finances de Grècia eren una bomba de rellotgeria dins l'euro des del primer moment. Amb l'esclat de la crisi del deute grec, es va iniciar una reacció en cadena que ha posat en perill l'euro com a moneda. I per bé que sembla que la situació ha estat estabilitzada, cal recordar que pel camí va ser necessari rescatar Portugal, Irlanda, Xipre i Espanya. Com hem arribat fins aquí? La bretxa nord-sud ha augmentat considerablement aquests anys de crisi, i s'ha convertit gairebé en una divisió política. A més, l'euro, que va néixer coix, encara no té institucions equivalents a …

Cal aprofitar crisis com l'actual per preguntar-nos si podem fer les coses millor. L'economista i professor Oriol Amat ha estudiat els factors que contribueixen a l'èxit o al fracàs d'una organització, d'un país o d'una persona, perquè les diferències no solen ser fruit de l'atzar, sinó del que es fa i del que no es fa. Al llarg de la història, hi ha documentades unes quantes crisis econòmiques importants. Les més conegudes son les de les tulipes holandeses del segle XVII, la del crack del 1929 i, més recentment, la crisi puntcom del 2000, la immobiliària i financera del 2008 …

Se suposava que l'euro havia d'haver apropat els diferents estats europeus i que hauria comportat prosperitat. De fet, ha provocat justament el contrari. La crisi del 2008 va posar de manifest les deficiències de l'euro. L'estancament actual d'Europa i les fosques perspectives són resultat directe dels defectes inherents al projecte de la Unió Europea: la integració econòmica supera la integració política, amb una estructura que promou la divergència en comptes de la convergència. La qüestió, doncs, és: es pot salvar l'Euro?

El flamant ministre de Finances grec, Ianis Varoufakis, ens convida a conèixer d'una manera amena, educativa i crítica una sèrie de qüestions fonamentals sobre economia: què és la riquesa, què és la pobresa, quan i per què es van generar aquestes desigualtats, quina és la relació entre el poder i els diners o què són els mercats financers, entre d'altres. Un llibre que, amb un llenguatge desenfadat i amb l'ús d'exemples relacionats amb el cinema i la literatura, s'apropa no solament als joves, sinó també a tota mena de lectors no familiaritzats amb la terminologia acadèmica però amb interès per …

Francesc Cabana —historiador de l'economia— veu el capitalisme com un sistema econòmic caduc. És veritat que ha permès un gran desenvolupament de la població humana, però ja fa temps que ha entrat en decadència. L'economia planificada, per altra part, s'ha quedat a mig camí del que pretenia i no ofereix tampoc cap solució vàlida. Si el sistema polític occidental demana reformes per ser realment democràtic, el sistema econòmic capitalista necessita un canvi de gran profunditat. A partir d'una anàlisi lúcida de les crisis cícliques del capitalisme, Francesc Cabana n'exposa les vergonyes a la llum: els oligopolis, els privilegis, les desigualtats …

Malgrat la submissió a un Estat poc o gens còmplice i malgrat l'absència de recursos naturals importants, la història de l'economia catalana del segle XX és una història d'èxit. Molt més que la història política. Francesc Cabana ho exemplifica en deu èxits col·lectius, aconseguits per gent concreta en situacions concretes: els empresaris del cotó, la 'berguedana' i l'espionatge de Carles Ardit; el cas escandalós de la Hispano Suïssa; la Caixa o el procés de 'bancarització'; el gas natural i l'obstinació profètica de Pere Duran Farell; la llana de Terrassa i Sabadell; la indústria alimentària i els daus de caldo; l'excel·lència de vins i caves i …

Europa pateix un dèficit democràtic important. Des que va començar la crisi econòmica i financera el govern de la zona euro ha funcionat en un angle mort de la política i ha derivat cap a una mena de forat democràtic, sense controls polítics. El seu centre de poder, integrat pels ministres de finances de la zona euro, conformen una estructura de poder informal i opaca, que pren decisions a banda dels tractats europeus i no ret comptes ni al parlament europeu, que cautelosament ha estat situat al marge del govern, ni als parlaments nacionals. I aleshores, ¿qui controla realment la …

Tots tenim la sensació que l'economia i els governs s'inclinen cap a les grans empreses, però tal com explica Stiglitz la situació és encara pitjor. Unes poques empreses dominen sectors sencers de l'economia, contribuint a la desigualtat i al creixement lent. Molts s'han enriquit a base d'explotar els altres. En aquest assaig, Stiglitz alerta sobre els perills del mercat lliure a ultrança, identifica les veritables fonts de riquesa i d'increment en els estàndards de vida, i proposa una agenda de canvi: un capitalisme progressista que doni lloc a una prosperitat compartida i que permeti tenir una vida decent a la …

La meitat de la població afirma que no se sent realitzada amb la seva feina, i gairebé la meitat de tots els llocs de tre - ball estan amenaçats a causa de la tecnologia i l'ús de les màquines. I mentrestant, després d'una interminable jor - nada laboral, acabem comprant coses que no necessitem. L'historiador i periodista holandès Rutger Bregman ens recorda que no cal seguir funcionant així, que el món no és estàtic i que les societats han canviat moltes vegades des de l'inici de la humanitat. Aquesta guia cap a una utopia revolucionària però perfectament assolible posa al …