Ada Castells té el do de no caure en el sentimentalisme i sap convertir l'honest i divertit retrat de la seva mare en un cant irònic i tendre a la vida i a la comprensió. Per això fa riure i per això commou.

«La mare semblava una boia en banyador, però ella es veia com l'Esther Williams.»

Mentre la Sara espera que li passin a recollir els últims mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta daurada amb un títol que la desconcerta: Confeccions Vidal. Són les memòries que ha escrit l'excèntrica de la seva mare els dos últims anys de vida. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s'hauria passat l'existència anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

Mare es la confrontació entre els records de dues dones. Quan la Sara topa amb els aires de grandesa de la Raquel, li agafen unes ganes boges de deixar-la verda, però, a mesura que va retrobant-se amb la vida de la mare, el primer impuls de venjança es converteix en una reconciliació.

Una novel·la preciosa, tremendament humana i emocionant, que descriu les peripècies d'una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare, fins el final de la Segona Guerra Mundial.

La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d'una de les moltes fogueres que encenien els nazis.

Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann -potser el personatge més encantador de la novel·la-, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.

Una història inoblidable i emocionant. Vides que s'entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d'un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d'acolorits fragments de bellesa.

Què n'han dit...
«Desconcertant, intrigant, triomfant i tràgica. És una novel·la magistral que talla la respiració. No em cansaré de recomanar-la.»
The Guardian

«Un cant a l'amor per la lectura, als lligams familiars, a la solidaritat humana.»
Le Monde des Livres

«Un d'aquests llibres que et canvien la vida, perquè ofereix poderosos motius d'esperança.»
New York Times

«És admirable com aquesta novel·la pot descobrir la bondat que s'amaga en un món cruel.»
Booklist

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui.

Una novel·la hilarant, sorprenent i enginyosa.

El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d'Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.

La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s'esperava. Per què la llargada del lòbul de l'orella no serveix com a indicador de l'atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l'amor. És l'amor qui et troba a tu.

La crítica ha dit...
«Per moltes riallades que provoqui aquesta meravellosa novel·la, El Projecte Rosie és una seriosa reflexió sobre la necessitat que tenim de trobar companyia i una identitat pròpia.»
John Boyne, autor d'El noi del pijama de ratlles

«Un dels més atractius, simpàtics i fascinants personatges literaris que he trobat en molt de temps.»
The Times

«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.»

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar.

Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.

Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles.

Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès.

Ressenyes:
«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»
Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània

«No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»
Pere Gimferrer

«Un antídot contra el verí de la manipulació.»
Sergi Pàmies

«És clar que encara teníem un lligam sentimental. Per l'amor de Déu, ¿segons vostè és possible haver viscut tota la vida junts i no tenir, com diu vostè, cap lligam sentimental?»

Una novel·la que és com una tragèdia clàssica: un gran misteri, impecable i cronometrat.

Primer acte: Roma. Una família infeliç. La Carla, en Vito i tres fills. Dos adolescents i una nena petita. El pare, en Vito, que fa vint anys que maltracta la dona, el troben mort en un abocador. La principal sospitosa és la Carla, la dona. I se l'enduen detinguda a la presó, en espera del judici. Ella al·lega que l'ha matat en defensa pròpia.

Segon acte: un gran judici mediàtic. La fiscal construeix un relat en què la Carla ha planejat el crim amb molts mesos d'antelació i a sang freda. La premsa destrossa la Carla, l'anomenen la Mantis religiosa. Ningú se la creu, només la defensen les seves companyes de la presó. «Sabem que tot és culpa del teu exmarit, estem amb tu, Carla.»

Tercer acte: ¿la Carla és una criminal? ¿La Carla és una santa? Arriben les revelacions. I aquí no hi ha ni dos ni tres girs. N'hi ha, com a mínim, cinc. I tots encaixen. Els fills, els parents i els amants. Tots hi juguen el seu paper.

A través d'una novel·la d'intriga, addictiva per la història que explica i per l'ambigüitat de tots els personatges, Una història negra va més enllà i ens parla de la culpabilització de les dones com d'un estigma social que encara les tenalla.

Crítiques:
«Un ritme vertiginós rematat per una acció i uns diàlegs de primera.»
La Reppublica

«Una novel·la negra gens convencional.»
Paolo di Paolo, La Stampa

«Una història fosca i criminal, amb el ritme dels grans mestres del gènere.»
Francesco Piccolo, Corriere della Sera

Tota una vida és una història simple i dolça. Un llibre serè i commovedor que demostra que una vida plena no depèn ni dels diners ni de l'estatus, sinó de les experiències i les persones que ens van enriquint al llarg de la nostra trajectòria vital.

Quan l'Andreas arriba a la vall on passarà tota la vida té uns quatre anys, tot i que ningú no en sap l'edat exacta. De jove, convertit ja en un mosso molt complidor, entra a formar part de la colla de treballadors que construeix un dels primers telefèrics a la vall i que hi porta l'electricitat i la llum, però també el soroll.

Llavors arriba el dia en què l'Andreas veu per primera vegada la Marie, l'amor de la seva vida, que tanmateix acabarà perdent. No la tornarà a veure fins molts anys després, quan enfili l'últim tram del camí i contempli amb admiració els anys que ha deixat enrere, el temps que s'ha anat escolant.

Ressenyes:
«M'ha encantat aquesta novel·la breu però preciosa.»
Margaret Atwood

«Bastida amb minuciosa precisió per no deixar-nos anar fins més enllà del desenllaç.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«Una meravellosa contemplació d'una vida solitària en una vall remota.»
Ian MacEwan

El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Retrat hilarant d'una família disfuncional explicat des de la mirada viva i penetrant d'una adolescent.

Una divertidíssima història de família explicada amb un estil trepidant i amb una llengua punyent.

L'Esther ha tingut la mala sort de néixer en una família de bojos. Cadascun dels seus parents viu pendent de la pròpia dèria. La mare reivindica tothora el Maig del 68; el pare viu obsedit amb la idea d'un segon holocaust; els avis enyoren un passat gloriós i maten el temps jugant a la ruleta amb els cigrons del cuscús, i el germà petit... aquest no sap per on navega! Tot d'una, però, es gira la truita i sembla que s'imposa l'ordre.

Ressenyes:
«Periodista, Ingrid Seyman publica la seva primera novel·la. La infantesa, l'absurd, els anys setanta es recullen en aquest llibre sobre la vida d'una nena de dretes que neix en una família d'esquerres.»
Ouest France

«Vas passant les pàgines, una rere l'altra, sense poder-te aturar i, quan arribes al final, tot és una altra cosa.»
L'Est Républicain

Una història rocambolesca que destapa la cara més corrupta i salvatge del món de l'art, escrita per l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre.

En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.

La novel·la per adults més venuda en menys temps en la història dels Estats Units: dos milions d'exemplars en tres mesos. Traduïda a 46 llengües. Adaptada al cinema per DreamWorks amb Emily Blunt com a protagonista.

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s'atura en un semàfor vermell i que des d'allà veurà els jardins del darrere d'una renglera de cases.

En una d'aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells.

Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n'hi ha hagut prou.

De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l'oportunitat d'entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat delluny, i no la pensa deixar escapar. S'ha acabat ser només la noia del tren.

La crítica ha dit...
«La ciència de les pors, l'estira-i-arronsa entre el desig i l'autocontrol, el pes de la culpa, els límits del periodisme i la imperfecció de l'amor en el món neuròtic i tecnològic d'avui fan de La noia del tren un dels pocs best sellers que fan treure el barret al crític més despietat.»
Anna Carreras, TimeOut

«Una de les millors virtuts d'aquest llibre és que fa lectors. Si fa temps que no llegeixes, si et costa que un llibre t'atrapi, si fa temps que ho intentes i no passes de la pàgina cinquanta... prova-ho amb aquest. Complirà les teves expectatives.»
Tot és una mentida

«Un thriller d'allò més absorbent. Ruth Rendell pot descansar d'allò més tranquil·la. La gràcia consisteix en el fet que li acabem agafant afecte a una dona frustrada, alcohòlica i xafardera. Una gran novel·la policial i una amarga reflexió sobre l'amor i la capacitat d'autoengany dels que estimen.»
Ramón de España, El Periódico

«Una novel·la de suspens boníssima. Em va tenir gairebé tota la nit despert. La narradora alcohòlica és absolutament perfecta.»
Stephen King

«Un debut impressionant.»
The Guardian

«Una lectura absorbent.»
The Boston Globe

«Addictiva.»
The Observer

«Quina col·lecció de personatges, quina situació, quin llibre! És Alfred Hitchcock per a una nova generació.»
Terry Hayes

«El narrador que millor t'enganya d'aquest any és la protagonista de La noia del tren. Voto per ella.»
The Times

«Hawkins ha escrit un thriller intel·ligent i mordaç que ofereix als lectors una visió de 360 graus del desig, l'amor, el matrimoni i el divorci.»
Good Housekeeping

«No hi ha res com un possible assassinat per trencar la monotonia del teu viatge diari a la feina.»
Cosmopolitan

«D'una astúcia fascinant.»
Publishers Weekly

«A poc a poc, Hawkins va deixant al descobert la dura realitat de l'amor.»
Kirkus

«Prepara't per quedar captivat, prepara't per obsessionar-t'hi.»
Laura Kasischke

Després de la Veritat, la Desaparició.

NOMÉS DICKER PODIA SUPERAR-SE A SÍ MATEIX.

Més de 9.000.000 de lectors l'estaven esperant.

Pel guanyador del Premi Goncourt del Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l'estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l'alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l'assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seussuperiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d'estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d'una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. Què li ha passat a la Stephanie Mailer? Què ha descobert? I, sobretot: què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Què n'han dit:
«Va i ve en el temps com si res. Un narrador extraordinari. Endimoniada lectura que, com bé adverteix l'autor, s'ha de fer gairebé d'una tirada. Dicker no escriu paràgrafs en els quals aturar-se i meditar. El vertigen creixent en què es desenvolupa aquesta trama és una gran maniobra que requereix entregada atenció. La lleugeresa, la ferocitat; i també l'alegre frivolitat i impunitat del jove Dicker per deixar anar a l'arena narrativa aquestes bèsties negres, hauria deixat bocabadat el jove Hamlet.»
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Ben travada i, sobretot, molt real. Dicker és sinònim d'una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d'estar pensant en la realitat que ens envolta.»
Martí Gironell, L'Illa dels Llibres

Un nou thriller psicològic que et tindrà amb l'ai al cor fins al final.

Imagina't que un dia veus la teva pròpia foto a la secció de Contactes del diari.

Quan arribes a casa, la teva família hi treu importància -diuen que tots tenim un doble-, però en el fons tu saps que ets la dona de la foto i que no podràs respirar tranquil·la fins que no descobreixis per què surts entre els anuncis de Contactes.

Sents que t'observen... Que hi ha algú que ho sap tot de tu...

Vols descobrir qui s'amaga sota les ombres. Però el que no saps és que pot ser l'enigma oculta un perill molt més obscur...

La crítica ha dit...
«Ho sé tot de tu consolida a Clare Mackintosh com una de les reines del thriller psicològic comercial, aquesta línia amb noms com Paula Hawkins o John Verdon.»
Xavi Ayén, La Vanguardia

«Clare Mackintosh és una de les noves revelacions de la novel·la negra anglosaxona. Aquestadona, que va treballar de policia fins que l'any 2011 ho va deixar tot per dedicar-se a la literatura, acaba de publicar el seu segon llibre, Ho sé tot de tu, i arrenca amb un quart de milió d'exemplars venuts a Anglaterra i traduccions a trenta llengües.»
Sebastià Benassar, Vilaweb

«Ho sé tot de tu ha vingut a demostrar el talent de l'autora com a creadora d'històries de suspens, un thriller molt lligat a l'actualitat de les xarxes socials i el poder per no ocultar els nostres secrets.»
Víctor Fernández, La Razón

«Clare Mackintosh ha escrit un thriller impactat que se't quedarà gravat al cervell durant un temps. Especialment la pròxima vegada que agafis el metro.»
Víctor Blázquez, Crónicas Literarias

«Sorprenent, original... i terriblement proper a una possible realitat.»
The Times

«Esgarrifant. Un thriller profundament pertorbador.»
Heat

«Una novel·la que tracta temes tan interessants, propers i de rabiosa actualitat com el robatori d'identitats i la inseguretat a les xarxes socials, l'amistat, la gelosia, l'enveja, la por, l'ansietat o la manera en que les víctimes de certs delictes s'enfronten a allò que els hi ha succeït.»
Marina Córdoba, Mis Lecturas