Com molts de nosaltres, Ryder Carroll ho havia intentat tot per organitzar-se: apps al mòbil, planificadors, agendes, quaderns… Però res no li acabava de funcionar al 100%. I va ser llavors quan va inventar el seu propi i senzill sistema, per al qual només necessitava paper i bolígraf. En poc temps, el seu mètode s'ha convertit en un moviment mundial viral. El sistema combina tres elements bàsics: la llista de desitjos, la llista de tasques i el diari, que ens ajuden a organitzar-nos en petites fites diàries per arribar a assolir objectius a mitjà i llarg termini. Però el Bullet …

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica "Parlem-ne". Reprenent la tradició de les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua …

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, …

Teniu a les mans l'edició revisada del ja clàssic Diccionari pràctic de sinònims publicat per Edicions 62. Mentre que els diccionaris de sinònims habituals inclouen llargues llistes de paraules que en dificulten la consulta, aquest resulta més pràctic no sols per la tria rigorosa dels sinònims sinó també per la classificació més estricta de les accepcions. Quan el sinònim més adequat és una expressió, s'hi inclou la locució o la frase corresponent, la qual cosa permet ampliar el ventall de la consulta.

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica "Parlem-ne". Reprenent la tradició de les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua …

"Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes "minoritaris"."

El 2010 va tenir lloc una jornada sobre el gènere en la llengua impulsada pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades. Aquest volum recull les ponències que s'hi van presentar (per part d'Eulàlia Lledó, Neus Nogué, Joan Martí, Margarida Sanjaume, Pilar Murtra, Marta Juncadella, Ismael E. Pitarch, Albert Pla Nualart, Pâu Vidal i Jordi Puntí), més dos treballs que hi estan directament relacionats (de Liliana Tolchinsky i Lluís de Yzaguirre) i, finalment, l'"Acord sobre l'ús no sexista de la llengua" elaborat pel grup de treball que es va constituir a partir de la jornada. Ho presenta Carme Junyent, lingüista de la …

Identificar allò que sentim sembla fàcil, però en realitat no ho és tant. Ens han ensenyat a pensar, a actuar, a decidir, però... i a sentir?
Anna Llenas et proposa una sèrie d’exercicis pràctics per deixar anar la teva creativitat, canalitzar les emocions negatives i fomentar-ne les positives per assolir un major benestar. I és que l’acte creatiu, a més de produir una profunda satisfacció, és un recurs molt útil per exterioritzar les inquietuds i afavorir un canvi significatiu en la persona.

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.