El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna.

La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes.

Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.

Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.

"El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat."

Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria.

Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna.

Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.

La divertida comedia del embarazo, el parto y lo que viene después.

Un libro para vivir la paternidad de buen humor.

El argumento de esta historia es único y universal a la vez: ella y él lo meditan, ella y él lo hacen, ella y él esperan, ella y él desesperan, ella tiene el Bebé (él mira) y el Bebé cambia por completo las vidas de ella y de él.

Además de los protagonistas, el escritor hace entrar en escena a algunos actores secundarios dibujados con un humor espléndido: «Artistas veteranos, como los padres y los suegros, invitados a bordar el papel de abuelos. Extras de lujo, como el ginecólogo o el pediatra. Y figurantes, como los vecinos, el farmacéutico, los otros papás y mamás o los amigos-sin-hijos-ni-ganas, que completan la compañía artística liderada por el Bebé».

En estas páginas, el reconocido periodista Carles Capdevila acredita no únicamente una penetrante y divertida capacidad de observación, sino también una admirable aptitud para convertir una serie de situaciones vividas -de cerca o de lejos- por prácticamente todo el mundo en una creación literaria de sugerente calidad.

La divertida comèdia de l'embaràs, el part i el que ve després.

Un llibre per viure la paternitat de bon humor.

L'argument d'aquesta història és únic i universal alhora: ella i ell s'ho pensen, ella i ell ho fan, ella i ell esperen, ella i ell es desesperen, ella té la Criatura (ell s'ho mira) i la Criatura capgira la vida d'ella i d'ell.

A més dels protagonistes, l'escriptor fa entrar en escena uns actors secundaris dibuixats amb un humor esplèndid: «Actors veterans com els pares i sogres, convidats a lluir-se en el paper d'avis. Extres de luxe com el ginecòleg o el pediatre. I figurants com els veïns, el farmacèutic, els altres pares o els amics-sense-fills-ni-ganes, que completen la companyia artística liderada per la Criatura».

En aquestes pàgines, el reconegut periodista Carles Capdevila acredita no tan sols una penetrant i divertida capacitat d'observació, sinó també una admirable aptitud per convertir una sèrie de situacions viscudes -de prop o de lluny- per pràcticament tothom en una creació literària de suggestiva qualitat.