Introduce tu nombre de usuario y tu contraseña:
El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna.
La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya …
El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna.
La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes.
Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.
Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.
"El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat."
Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que …
Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.
"El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat."
Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria.
Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna.
Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.
En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.
La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, …
En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.
La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d'elecció i el lliure arbitri. Per sobre de tot, però, aquesta història és filla de l'enginy humà i d'uns esperits obsessius com Charles Darwin, Gregor Mendel, Francis Crick, James Watson o Rosalind Franklin, i de milers de científics que continuen investigant per comprendre el codi més important de tots els codis.
Aquest relat espectacular i emotiu sobre un supòsit científic que acaba cobrant vida és obra de l'autor de The Emperor of All Maladies, un dels grans llibres divulgatius que s'han escrit sobre el càncer. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants.
El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l'herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.
Què n'han dit:
«Excepcional. Segurament un dels llibres de ciència més captivadors, potents i elegants que es pugui llegir.»
The Times
«Segurament es tracta de la història de detectius més important de tots els temps: una recerca de milers d'anys feta per una infinitat d'exploradors, des d'Aristòtil a Collins passant per Mendel, per mirar de descobrir els interrogants que hi ha al cor de totes les cèl·lules. El gen és un llibre prodigiós, de gran envergadura, absolutament cabdal. Tothom qui estigui interessat a saber què significa -i que significarà en el futur- ser humà, necessita llegir aquest llibre.»
Anthony Doerr, Premi Pulitzer 2015
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.