Com molts de nosaltres, Ryder Carroll ho havia intentat tot per organitzar-se: apps al mòbil, planificadors, agendes, quaderns… Però res no li acabava de funcionar al 100%. I va ser llavors quan va inventar el seu propi i senzill sistema, per al qual només necessitava paper i bolígraf. En poc temps, el seu mètode s'ha convertit en un moviment mundial viral. El sistema combina tres elements bàsics: la llista de desitjos, la llista de tasques i el diari, que ens ajuden a organitzar-nos en petites fites diàries per arribar a assolir objectius a mitjà i llarg termini. Però el Bullet …
"Al rellotge climàtic se li esgota el temps". Després de deu anys comprovant com la crisi climàtica passava d'amenaça futura a urgència de vida o mort, Naomi Klein la tracta en aquest llibre no tan sols com un repte polític sinó també com un d'espiritual i de la imaginació humana. Denúncia i crida a l'acció, alhora, a través dels reportatges de primera línia sobre les catàstrofes ecològiques actuals causades per les corporacions i els governs, Klein proposa un canvi de paradigma de pensament que ens permeti afrontar la conversió ecològica. La bona notícia és que molta gent ja s'ha alçat …
D'acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s'encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades molts sectors i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d'un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmès a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l'alimentació animal i amb escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer. L'emergència climàtica a …
Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica "Parlem-ne". Reprenent la tradició de les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua …
Teniu a les mans l'edició revisada del ja clàssic Diccionari pràctic de sinònims publicat per Edicions 62. Mentre que els diccionaris de sinònims habituals inclouen llargues llistes de paraules que en dificulten la consulta, aquest resulta més pràctic no sols per la tria rigorosa dels sinònims sinó també per la classificació més estricta de les accepcions. Quan el sinònim més adequat és una expressió, s'hi inclou la locució o la frase corresponent, la qual cosa permet ampliar el ventall de la consulta.
Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica "Parlem-ne". Reprenent la tradició de les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua …
Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, …
Aconseguir zero emissions no serà senzill ni fàcil de fer, però és un objectiu ferm i al nostre abast. Bill Gates fa una dècada que investiga les causes i els efectes del canvi climàtic. Amb l'ajut d'experts en els camps de la física, la química, la biologia, l'enginyeria, les ciències polítiques i les finances, ha estudiat què cal fer per aturar el desastre ambiental del planeta. En aquest llibre descriu de manera clara els reptes als quals ens enfrontem i explica què cal fer per aconseguir emissions netes de gasos d'efecte hivernacle. A partir dels seus coneixements sobre la innovació, …
"Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes "minoritaris"."
En els vint anys del nou segle, hem passat dʼuna certa indiferència respecte al canvi climàtic a declarar lʼemergència mundial pel clima. Fins i tot un negacionista com Donald Trump ha intentat comprar Grenlàndia a Dinamarca, convençut que el desgel deixarà al descobert territoris lliures i recursos importants. Malgrat els pobres resultats de les cimeres sobre el clima, no es pot negar lʼaugment de la consciència ambiental gairebé a tot arreu, i lʼenverdiment de les nostres ciutats ha passat a formar part de polítiques municipals. Encara estem molt lluny d'entendre que som una espècie més dʼaquest món cada cop més …
El 2010 va tenir lloc una jornada sobre el gènere en la llengua impulsada pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades. Aquest volum recull les ponències que s'hi van presentar (per part d'Eulàlia Lledó, Neus Nogué, Joan Martí, Margarida Sanjaume, Pilar Murtra, Marta Juncadella, Ismael E. Pitarch, Albert Pla Nualart, Pâu Vidal i Jordi Puntí), més dos treballs que hi estan directament relacionats (de Liliana Tolchinsky i Lluís de Yzaguirre) i, finalment, l'"Acord sobre l'ús no sexista de la llengua" elaborat pel grup de treball que es va constituir a partir de la jornada. Ho presenta Carme Junyent, lingüista de la …
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.