Dani Cajal viu una vida plàcida, vint anys després de les seves aventures llibertàries a la Barcelona de la Transició i de ser ferit de gravetat durant la revolució sandinista a començament dels vuitanta. Manté una relació amb la seva jove amant, Clara, filla d'una figura de l'exili republicà amb similituds amb Ramón J. Sender. A partir de la mort d'un antic amic íntim a la presó de Torrero, Saragossa, Cajal retrobarà alguns dels vells companys, en un viatge que el portarà fins al Marroc i Rio de Janeiro. Gairebé com una novel·la negra amb prosa àgil i càlida sense sentimentalismes, No miris enrere convoca tots els esperits culturals, des dels estoics clàssics fins a Gracián i el situacionista Debord dins una novel·la d'acció plena de filosofia i visió poètica. Continuadora d'El cel de l'infern, No miris enrere va guanyar el premi Sant Jordi 2001.