"Quan vaig començar a reunir dades per trobar un fil conductor de la història d'un barceloní, que vaig batejar com Onofre Bouvila, vaig descobrir fins a quin punt imperava l'oblit. Molt poca gent sabia que hi havia hagut una Exposició Universal el 1888 i que aquesta exposició havia estat el tret de sortida de la Bar - celona moderna. Poca gent sabia com es va planejar i construir l'Eixample i què hi havia abans on avui hi ha carrers, passejos i rambles. Ningú tenia una idea clara d'on vivien els rics i on vivien els pobres i com es relacionaven els uns amb els altres. I amb prou feines es trobava documentació sobre aquests temes. Reu - nir aquests documents fragmentaris i convertir-los en un relat coherent va ser una feina que em va tenir entretingut bastants anys, segurament els més gra - tificants de la meva vida d'escriptor." Ara La ciutat dels prodigis surt de nou a la llum en versió catalana traduïda per Xavier Lloveras. Com en altres ocasions semblants, em pregunto què significa - rà per a un nou lector. Fa uns anys jo vaig escriure una novel·la. Ara és la novel · la qui ha de parlar amb la seva pròpia veu."                                                                                               Del Pròleg d'Eduardo Mendoza A cavall entre la novel·la històrica i la novel·la picaresca, La ciutat dels prodigis, publicada per primera vegada l'any 1986, és tot això i més: un monument lite - rari a una ciutat, una de les obres que més han alimentat el mite i més s'han acostat a la utopia de "la gran novel·la sobre Barcelona".