Des dels seus orígens, el sistema capitalista ha basat el seu funcionament en el creixement indefinit. Per petit que sigui, un creixement sostingut en el temps (en cada cop més països) és inevitablement un creixement infinit. Crec que tots podem entendre que un creixement infinit, en un món que és finit, no és possible. El mateix sistema que ens ha portat fins aquí no farà cap acció per modificar aquesta situació.
Créixer indefinidament és la solució fàcil i coneguda, però no és gratuïta per a les futures generacions. Aprendre a decréixer sense generar un caos és un objectiu, complex i ambiciós, al qual crec que hauríem de destinar ara els nostres millors recursos, molt abans que a la fissió nuclear, els coets per colonitzar altres planetes o l’armament per accelerar la destrucció d’aquest.
Aprofitant que som en una fase (diguem que de baixa velocitat) en la creació d’un nou país, Els 7 motius pels quals desitjo un país món nou pretén donar arguments de reflexió per qüestionar on som, com hem arribat fins aquí i, sobretot, quines podrien ser les prioritats en el cas que Catalunya esdevingui un nou estat en el futur. Podria existir una evolució en el capitalisme que posi algun límit a la desigualtat i alhora fonamenti el progrés, no en la competència, sinó en la cooperació?