El llibre és un veritable exercici de memòria per tal de confi gurar una proposta axiològica en funció dels principis de l'humanisme pedagògic, que troba una magnífica pedra de toc en l'aforisme mens sana in corpore sano, expressió que apareix -a l'igual que la de panem et circenses- en la sàtira X de Juvenal. El tema d'aquesta sàtira és ben conegut: quan hom va al temple només es pot demanar als déus una ment sana en un cos sà (orandum est ut sit mens sana in corpore sano), puix s'equivoquen tots aquells que -en ignorar el que més els convé- insisteixen en sol·licitar coses prosaiques (fama, diners, fortuna, etc.) que s'allunyen d'una vida virtuosa. Cal que l'educació atengui la dimensió física, psíquica i social del procés formatiu, perquè tot "cos, ànima i societat" s'afaiçona en una única realitat.