Qualsevol dels passatges del llibre és un regal de sensibilitat, que unit a la
capacitat d'observació, documentació i implicació personal de l'autora,
produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de
Núria d'Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències,
revisitar la memòria que s'ha dipositat en els camins personals. És així com
es tanca el cercle: actualitzar els llocs per on cadascú ha passat. No deixa
de ser una bella coincidència que en les llengües que més coneixem "allò que
ha tingut lloc en altre temps" s'anomeni precisament "passat".
Per …
Qualsevol dels passatges del llibre és un regal de sensibilitat, que unit a la
capacitat d'observació, documentació i implicació personal de l'autora,
produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de
Núria d'Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències,
revisitar la memòria que s'ha dipositat en els camins personals. És així com
es tanca el cercle: actualitzar els llocs per on cadascú ha passat. No deixa
de ser una bella coincidència que en les llengües que més coneixem "allò que
ha tingut lloc en altre temps" s'anomeni precisament "passat".
Per a l'autora, el passatge és una via intermèdia que permet d'articular "un
recorregut i una meditació sobre la travessia que és la traducció". Vet aquí
la pedra angular d'aquest llibre breu, però complex i intens: una reflexió
sobre la traducció de les llengües, però també de les ciutats i de la vida
mateixa, un pòsit de la memòria que sedimenta en els llocs per on passem. Per
aquest motiu la seva meditació s'articula al voltant dels passatges, perquè
permeten d'unir constructes diferents però no inaccessibles: per traduir no
calen ponts, sinó passatges, una forma d'unió planera i directa.
La configuración y la designación de los pasajes, "fronteras del lugar y del
no-lugar", permiten a la autora abrir canales de comunicación entre diferentes
disciplinas y la biografía personal, que se expresa en cursiva o, en la
segunda parte de libro, en otra lengua, el castellano, porque la intimidad de
muchas biografías es lingüísticamente bicéfala, y este hecho capital debe ser
evidenciado en una traducción que persigue la autenticidad.
Eduard Sanahuja.
Leer másLeer menos
