En aquesta cinquena entrega de la sèrie es revela per fi el passat tèrbol d'en Rocco a Roma, on, darrere l'aparent normalitat del seu dia a dia a la feina i del seu amor incondicional per la Marina, la seva dona, l'incorregible policia teixeix un entramat d'amistats i lleialtats perilloses que l'acabaran conduint a la perdició.
L'estiu de 2007, en plena canícula romana, en Rocco rep un cop que el deixa atordit i desconsolat: la Marina se n'ha anat de casa, trista i desenganyada després de descobrir que l'elevat nivell de vida que porten té l'origen en els tripijocs d'en …
En aquesta cinquena entrega de la sèrie es revela per fi el passat tèrbol d'en Rocco a Roma, on, darrere l'aparent normalitat del seu dia a dia a la feina i del seu amor incondicional per la Marina, la seva dona, l'incorregible policia teixeix un entramat d'amistats i lleialtats perilloses que l'acabaran conduint a la perdició.
L'estiu de 2007, en plena canícula romana, en Rocco rep un cop que el deixa atordit i desconsolat: la Marina se n'ha anat de casa, trista i desenganyada després de descobrir que l'elevat nivell de vida que porten té l'origen en els tripijocs d'en Rocco i els seus amics de la infantesa. Sumit en la desesperació, el viceqüestor Schiavone ha d'investigar la mort de dos estudiants de Dret, assassinats amb tanta violència que tot fa pensar que es tracta d'una venjança.
Després de setmanes d'estar investigant, en Rocco aconsegueix destapar les connexions internacionals d'una xarxa de narcotraficants i obtéprou informació per interceptar un carregament de droga. Però, sense ni tan sols sospitar-ho, el que fa és el pas definitiu cap al precipici: en donar el cop de gràcia a la trama criminal, ha firmat una sentència de mort que l'abocarà a una guerra sense quarter que s'allargarà deu anys, fins a arribar als freds paratges d'Aosta.
La crítica ha dicho...
«Després d'una obra mestra d'aquest calibre, el meu vot anirà sempre cap a Antonio Manzini.»
Antonio D'Orrico, Corriere della Sera
«Una lectura apassionant i captivadora.»
Giuliano Gargano, blog Piego di Libri
«Amb un estil brillant, sense titubejos, [...] Manzini ens ofereix el millor de sí mateix. La novel·la més aconseguida de la sèrie.»
Alessandro Buttitta, Lo Specchio di Carta
«Aquesta novel·la no es només un cant a l'amor conjugal [...], també és un himne a l'amistat i a la ciutat de Roma, sublim i escabrosa.»
Bruno Gambarotta, La Stampa
«Manzini coneix bé la seva època, i la seva escriptura té un ritme molt potent. Les seves frases, breus, afilades, descriuen una humanitat que es debat eternament entre el bé i el mal.»
Blog Telegraph Avenue
